Tot i haver fet altres activitats a classe relacionades amb aquesta lectura, en el blog, volia donar-li aquest espai i destacar alguna part que m'hagi agradat i arribat. En aquest cas vull parlar del següent paràgraf:
"... m'agradaria fer una defensa de la concepció de "no fer res" perquè entenc que "no fer res" no és perdre el temps. Pot ser l'acte més gran de dissidència en un entorn socioeducatiu." (Pàgina 27)
Sempre ens han exigit ser productius, ocupar el nostre temps en fer coses útils i que es mostrin servicials als ulls de la societat. És per això que quan ens trobem en situacions que motiven a "no fer res", intentem buscar alternatives que tinguin com a objectiu realitzar alguna cosa, moure'ns, esforçar-nos…
En canvi, no valorem el que comporten altres situacions en què hi ha silencis, prendre un cafè, veure la televisió, i molt més que són necessàries i que en moltes ocasions ens diuen més que no pas una conversació. Una de les tasques més importants que tenim, és acompanyar, acompanyar com, on i quan la persona vulgui o necessiti, i aquí la importància de saber escoltar i facilitar els espais.
El motiu pel qual he escollit aquest fragment ha estat perquè en la meva feina m'he trobat diferents situacions en què he viscut e "no fer res", i tot i que ara considero que ja ho sé gestionar una mica millor, ha estat una de les coses que més difícil d'abordar m'he trobat, ja que no acceptava poder dedicar part de la meva jornada a activitats més tranquil·les i lúdiques per treballar amb l'altra persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada