Les emocions que la Benni i la seva complexa situació desperten en mi com a futura educadora social no són poques ni simples, però em vull centrar en el vincle que la nena comparteix amb els educadors.
Malgrat el trauma rebut en els seus primers anys de vida, la Benni és una nena capaç de sentir inclinació i amor. Ella vol sentir-se volguda, però com a educadors socials hem d'entendre que no tots els nens encaixaran amb nosaltres. El nostre treball és crear un vincle amb ells, però no sempre és possible. No hem de permetre que això ens frustri ni ens faci actuar de manera diferent, amb menys compassió i de forma menys afectiva, amb ell o ella.
La Benni sembla no tenir inclinació per cap dels educadors i sembla tenir alguna cosa en contra de tots ells, fins que apareix l'indicat. Hem de deixar que els nens creïn aquest vincle per ells mateixos, no forçar-ho.
No es pot obligar a voler ni a respondre d'una certa manera.
Al meu parer, ser educadora social és saber que, per cada llàgrima, aconseguirem treure un somriure, per cada nen amb el qual no encaixem hi haurà un altre amb el qual sí que l'aconseguim, per cada nena a la qual no puguem o sapiguem ajudar, hi haurà una a la qual sí que podem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada