Ajudar i Acompanyar

 En diverses classes ha sortit en els debats el terme “ajudar”. Moltes vegades en utilitzar aquesta paraula els meus companys l'acompanyen un gest amb les dues mans per a mostrar que l'usen entre cometes.

Entenc que molts d'ells veuen que ajudar és paternalista i un concepte negatiu. I en una certa part ho és. Però crec que aquesta manera de pensar només és aplicable en aquells moments on volem ajudar sense que se'ns hagi demanat ajuda.

Com a futures educadores socials, la gent que amb la qual treballem esperen que els tendim una mà per a poder aferrar- s'a ella fins que poden aixecar-se quan han caigut. Òbviament haurem de respectar les seves decisions i en cap cas imposar les solucions que nosaltres creiem les correctes o les adequades, però jo considero, personalment, que ajudar és fer alguna cosa per a una altra persona per a alleujar-li el treball, perquè aconsegueixi una determinada fi, per a pal·liar o evitar una situació de destret o risc que ho pugui afectar.

Acompanyar, en canvi, és estar amb una altra persona o anar al costat d'ella. És precisament per això que considero que una educadora social ha de fer ambdues.

Entre ajudar i acompanyar existeix una diferència, com s'aprecia tant en la posició del qual tendeix la mà com el que rep aquesta mà, depenent de si s'ajuda o si s'acompanya. però existeix també un punt en comú: les dues la tendeixen.