"Te doy mis ojos"

 A classe vam veure un video d'aquesta pel·lícula i em va impactar tant, que vaig decidir veure-la a casa sencera.

És una pel·lícula que fa mal veure-la com a dona, sent conscient de que això es real, que passa  a la vida quotidiana de moltes dones i que hi ha gent que viu diariament en aquesta realitat.

Per mi, sempre havia estat una realitat una mica paral·lela, ja que no coneixia cap cas d'aprop. Fins que fa un parell d'anys una amiga meva va entrar en una relació tòxica, abusiva i terrible a simple vista per a tothom. Per a tothom menys per ella.

És així, com em vaig endinsar en aquest món, tan cruel, de violència i maltracte. Es molt dur, però també molt necessari, estar enterada d'aquestes situacions que ens envolten i que marquen la vida de tantes persones simultaniament.

Systemsprenger

 Les emocions que la Benni i la seva complexa situació desperten en mi com a futura educadora social no són poques ni simples, però em vull centrar en el vincle que la nena comparteix amb els educadors.

Malgrat el trauma rebut en els seus primers anys de vida, la Benni és una nena capaç de sentir inclinació i amor. Ella vol sentir-se volguda, però com a educadors socials hem d'entendre que no tots els nens encaixaran amb nosaltres. El nostre treball és crear un vincle amb ells, però no sempre és possible. No hem de permetre que això ens frustri ni ens faci actuar de manera diferent, amb menys compassió i de forma menys afectiva, amb ell o ella.

La Benni sembla no tenir inclinació per cap dels educadors i sembla tenir alguna cosa en contra de tots ells, fins que apareix l'indicat. Hem de deixar que els nens creïn aquest vincle per ells mateixos, no forçar-ho.

No es pot obligar a voler ni a respondre d'una certa manera. 

Al meu parer, ser educadora social és saber que, per cada llàgrima, aconseguirem treure un somriure, per cada nen amb el qual no encaixem hi haurà un altre amb el qual sí que l'aconseguim, per cada nena a la qual no puguem o sapiguem ajudar, hi haurà una a la qual sí que podem.

Relats d'un Educador Social

 

Tot i haver fet altres activitats a classe relacionades amb aquesta lectura, en el blog, volia donar-li aquest espai i destacar alguna part que m'hagi agradat i arribat. En aquest cas vull parlar del següent paràgraf:

 

"... m'agradaria fer una defensa de la concepció de "no fer res" perquè entenc que "no fer res" no és perdre el temps. Pot ser l'acte més gran de dissidència en un entorn socioeducatiu." (Pàgina 27)

 

Sempre ens han exigit ser productius, ocupar el nostre temps en fer coses útils i que es mostrin servicials als ulls de la societat. És per això que quan ens trobem en situacions que motiven a "no fer res", intentem buscar alternatives que tinguin com a objectiu realitzar alguna cosa, moure'ns, esforçar-nos…

 

En canvi, no valorem el que comporten altres situacions en què hi ha silencis, prendre un cafè, veure la televisió, i molt més que són necessàries i que en moltes ocasions ens diuen més que no pas una conversació. Una de les tasques més importants que tenim, és acompanyar, acompanyar com, on i quan la persona vulgui o necessiti, i aquí la importància de saber escoltar i facilitar els espais.

 

El motiu pel qual he escollit aquest fragment ha estat perquè en la meva feina m'he trobat diferents situacions en què he viscut e "no fer res", i tot i que ara considero que ja ho sé gestionar una mica millor, ha estat una de les coses que més difícil d'abordar m'he trobat, ja que no acceptava poder dedicar part de la meva jornada a activitats més tranquil·les i lúdiques per treballar amb l'altra persona.